Un espai de participació política · sense por
Hem de deixar de llepar-nos les ferides i començar a imaginar un nou escenari.
Un espai obert de debat i participació. Aquí les idees es discuteixen i es tradueixen en propostes de llei.
Què tractem
El manifest
Ningú té tota la raó. La raó és un mirall trencat en mil bocins — i tots en tenim un trosset.
Qui som i què volem →
Xarxes
El naturalista Martí Boada avisa d'una paradoxa perillosa: el bosc creix com mai, les temperatures pugen, i hem comès la barbaritat de construir-hi a dins. Sense gestió forestal, els grans incendis no són un risc: són qüestió de temps.
"El futur del català no només es decidirà a les aules, ni als videojocs, ni a TikTok, sinó en tot i res a la vegada"
Josep Reyner defensa que la immigració és demogràficament necessària per a Catalunya, però que el model actual, sense gestió, crea una societat cada cop més segregada. Reclama una política migratòria alineada amb el mercat laboral i amb finançament suficient dels serveis públics.
Debat ciutadà
Obrim el debat sobre la immigració, el tema polític més candent del moment, partint de dos límits que pensem que es poden compartir: la igualtat de dignitat entre persones i la irrenunciabilitat de la cultura i els valors propis. Repassem les tres grans onades migratòries que ha viscut Catalunya en cent anys per recordar que el país sempre ha estat terra d'acollida i que la integració massiva ja s'ha fet abans, fins i tot en condicions pitjors. A partir d'aquesta mirada històrica, diagnostiquem un malestar real a la societat catalana —una distància emocional entre ciutadans d'origen i nouvinguts que ningú no s'atreveix a anomenar— i avisem que negar-la és deixar el debat en mans del discurs reaccionari. Identifiquem com a causes estructurals la pressió sobre l'habitatge i els serveis públics, però també la manca d'exigència en la integració lingüística i cívica. La nostra proposta central és una integració alhora justa i exigent: drets universals, deures clars, català com a llengua pública central, escola forta, barris cohesionats i tolerància zero amb pràctiques contràries als valors democràtics. Reclamem també la competència en gestió de la ciutadania per a la Generalitat i advertim que una integració fallida no es paga el dia que falla, sinó vint anys després, en la generació dels fills.
0 opinions · 2 intervencions
Situem la crisi de l'habitatge com el problema més urgent per a les generacions joves, especialment per a les classes mitjanes i baixes, que han vist com el preu de l'habitatge s'ha multiplicat per deu en relació al salari en trenta anys. Tracem una línia directa entre la bombolla immobiliària, el rescat bancari pactat pels grans partits i els beneficis rècord actuals de la banca, i assenyalem amb noms i cognoms els responsables polítics i financers d'aquest espoli. Proposem una solució concreta i radical: votar únicament els partits disposats a obligar la banca a retornar habitatges a l'Estat per crear una bossa de cinc-cents mil pisos de lloguer social, amb quotes proporcionals a la renda familiar. No ho plantegem com a revenja, sinó com a obligació moral i de justícia present: qui més va rebre del poble, més ha de contribuir ara a resoldre l'emergència habitacional.
0 opinions · 1 intervenció
Diagnostiquem la crisi de l'estat del benestar europeu i el creixement de l'ultradreta com a símptomes d'un mateix problema de fons: la pèrdua del pacte social que va fer creïble la democràcia liberal durant dècades. Pensem que la resposta no pot ser només moral o retòrica, sinó que exigeix reconstruir les condicions materials —habitatge, feina digna, serveis públics solvents— que fan que el sistema funcioni i sigui percebut com a legítim. Per fer-ho, proposem una reforma profunda de la funció pública catalana basada en la meritocràcia, l'avaluació del rendiment i el reconeixement del talent, sense caure en la lògica empresarial simplista ni en la cultura punitiva. Deu mesures concretes, aplicables en quatre anys, haurien de permetre millorar els serveis sense multiplicar indiscriminadament la despesa. Finalment, reclamem un salt democràtic: una finestreta única administrativa real i una plataforma de participació ciutadana que tanqui el buit entre institucions i ciutadans. La nostra ambició és clara —ser un govern modèlic, com Catalunya ha sabut ser-ho en l'esport, la cultura o la gastronomia— i l'advertència, directa: si l'esquerra no fa una funció pública eficient, la dreta privatitzarà els serveis i se'n beneficiaran els de sempre.
0 opinions · 0 intervencions